dijous, 8 de gener del 2009

Tinc tants records que podria fer teranyines de temps. Recordar el primer bes, de joc, quan encara no sabia l’amor. Recordar el primer bes que vaig estimar fins l’ànima per carenes i rius vers una vall que no arribava mai a la mar, vers una vall tancada, redona com el món del temps. Recordar els besos dels avis: tota la cara plena i et deixaven fugir per cercar per tota la casa, vella per tu des de l’eternitat, aquells monstres de l’escala fosca. Resseguies cambres buides i llums fosos, i els armaris plens d’un no-res i coses velles. El corral, buit i viu -les pistoles de fusta, el sabó que fèiem bombolletes-. Els besos del pare en dir-te bona
nit, els besos de la mare que foragitaven la por vers aquells monstres amagats en la fosca de l’habitació.
Tinc tants records, tants records. Els podria lligar tots, com un feix d’antic alè ple de nou aire. Recorde quan no vore Raimon era no ser valencià, quan rèiem junts representant un tros d’Antígona d’Espriu.
Amb tots els records podria crear un món, un altre món, un món d’infant, d’adolescent. Tinc tants records que podria fer teranyines de temps. Confondre el demà i l’ahir, el passat, inventar un passat, mil passats, sentir passos d’ahir en un demà. Tinc tants records com el vol de les oronelles sota els núvols, com el temps, que sempre va endavant o endarrere...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada