Un boxejador entre la boira

L’aire sorprèn la nit, el seu paisatge:
un vent sentimental, escrit a mà,
s’avança al borrissol de braços rectes
que s’han omplert de lletres sense veu, mudes,
perennes sols als llavis després dels salms,
de la saliva.
Només mentre dormies t’he escrit, suau*,
sobre la pell els dits, que no existim,
que dies com avui, de vent espès
i tebi com un cos, són un record
que no va ocórrer mai. Que la certesa
és l’ara dels covards, que el son profund
només arriba tard, quan ja no és prou;
que no vam viure mai al paradís.



____________________

*Elles t’escriuran, tèbies, suaus,
calor sobre la pell, que no existim,
que dies com avui, de vent espès
i tebi com un cos són un detall
que no va ocórrer mai, que ser feliç
és només un instant. Per al record.



(Primer poema del llibre de poemes, de moment inèdit, que es diu "Un boxejador entre la boira")

Poema inèdit

Juguem a viure vius, a besar, amb les mans,
la vida que sols passa , les bicicletes àcides
contra el vent dels diumenges, el cansament, la son,
els sofàs amb llurs dies, l’excés de les escales
sense alè, salvatges, aquells amors possibles,
àvids, els impossibles, les teles, l’antic cos,
el desglaç dels teus pits dintre la boca roja.