Un poema d'"El somrís de les carreteres secundàries"

ADOLESCÈNCIA

De mòbil a mòbil, missatges d’alegria,
de fe, esperança,
de mantenir l’amor, el foc, la flama
per cinc o deu duros, una ridícula part d’un euro
per fer-me present, recordar-te les paraules
sense veu de la passió:
una processó de símbols i saliva que dibuixen la pantalla
mínima on esclaten els besos que et guarde,
els que no compartesc, els que són només per tu
i que bese en el mòbil, amb el mòbil de l’absència.

Si et tingués al davant, t’estimaria igual.