València, 13 de desembre de 1988
Sé que estic escrivint l’oblit. En sóc conscient i potser no voldria. Després no hi ha ningú. Ningú no m’espera i jo quede absent en el dubte. Sé de la meua solitud que un somrís bell voldria donar ales. I és lent l’oblit i tota sorpresa un vol d’argelagues.
(Extret de “Sal lenta, ed. 62, Barcelona, 1992)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada