divendres, 28 de gener de 2011

Barcelona, març de 1987

Barcelona, març de 1987
Unes paraules sempre en porten unes altres. O no? Quan em proposava inútilment de contar-te el silenci tu ja el sabies.
Sempre estaves cert, tu, quan escrivies. Després, quan el temps ho anà esborrant tot, res no tenia el preu. oblits? Potser.
En veritat l’única cosa certa eren els teus dies de son, repetits, immensos, en el temps. Aleshores, és clar, tu no ho podies saber.
“Sal lenta", ed. 62, Barcelona, 1992

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada