Lleida, octubre 1987
Recorde la lluna reflectida en plata damunt la mar. Aturada. Com el tren a les vies del teu cos.
La nit és fresca com una carícia amb joc de núvols i estels. Havia plogut, però ja no ho faria més.
I ara recorde el tros llunyà de mar endevinat en la fosca, amb la lluna reflectida en plata damunt la mar. I ho recorde ara, amb la música lenta a flor de pell. Plou a la ciutat...
de “Sal lenta", ed. 62, Barcelona, 1992
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada