divendres, 11 de febrer del 2011

UN POEMA BREU

FUTUR

Volem, amb peus de ploom,
cap al no-res.


(D'"El somrís de les carreteres secundàries", ed. Pagès, 2004)

2 comentaris:

  1. Ens deixem anar o toquem de peus a terra, el final és el mateix. Molt dur.

    ResponElimina
  2. De vegades com la vida mateixa. Però no sempre és igual. Encara que diuen que quan estem bé no ens en recordem d'escriure. Però és cert que la vida també ens regala moments fantàstics.

    ResponElimina