dijous, 22 d’octubre del 2009

Un poema d'"El somrís de les carreteres secundàries"

ADOLESCÈNCIA

De mòbil a mòbil, missatges d’alegria,
de fe, esperança,
de mantenir l’amor, el foc, la flama
per cinc o deu duros, una ridícula part d’un euro
per fer-me present, recordar-te les paraules
sense veu de la passió:
una processó de símbols i saliva que dibuixen la pantalla
mínima on esclaten els besos que et guarde,
els que no compartesc, els que són només per tu
i que bese en el mòbil, amb el mòbil de l’absència.

Si et tingués al davant, t’estimaria igual.

2 comentaris:

  1. Es un poema preciós, de mobil a mobil entre amants.
    m'encanta com transformes d'alquimia la quotidianitat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. El mòbil de l'abscència... No és això la base dels grans poemes que volen dir alguna cosa, vull dir, les mateixes coses de sempre?

    Et recorde, em sembla, encara corregint el poema, quan els nòkies 3310 encara triomfaven al mercat.

    ResponElimina