diumenge, 22 de febrer de 2009

4 poemes sobre els 70

És la memòria un animal prest a la trampa,
a no saber sumar quantes en són dos més dos.
Recorde la gent que parla dels setanta
com els recorda la gent. Ben de segur
que eren plens de canvis. Jo creixia,
aleshores. Per a mi, els pantalons campana
són només fotografies i del vuit-cents cinquanta
només en recorde que ens dugué als Pirineus
i que al pantà d’Escales vam parar
perquè hi havia un pont de fusta
on tocava un carretera. Vingué després
un Sinca mil dos-cents ranxera,
allargat com un cotxe de morts i, tanmateix,
viatger –mon pare s’estima el volant,
la conducció.
Dels altres són els records dels canvis,
jo llavors només creixia. Era el meu cos,
qui canviava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada