Lleida, octubre 1987

Lleida, octubre 1987
Recorde la lluna reflectida en plata damunt la mar. Aturada. Com el tren a les vies del teu cos.
La nit és fresca com una carícia amb joc de núvols i estels. Havia plogut, però ja no ho faria més.
I ara recorde el tros llunyà de mar endevinat en la fosca, amb la lluna reflectida en plata damunt la mar. I ho recorde ara, amb la música lenta a flor de pell. Plou a la ciutat...

de “Sal lenta", ed. 62, Barcelona, 1992

Barcelona, març de 1987

Barcelona, març de 1987
Unes paraules sempre en porten unes altres. O no? Quan em proposava inútilment de contar-te el silenci tu ja el sabies.
Sempre estaves cert, tu, quan escrivies. Després, quan el temps ho anà esborrant tot, res no tenia el preu. oblits? Potser.
En veritat l’única cosa certa eren els teus dies de son, repetits, immensos, en el temps. Aleshores, és clar, tu no ho podies saber.
“Sal lenta", ed. 62, Barcelona, 1992

Oliva, 12 d’agost de 1988

Oliva, 12 d’agost de 1988
Sabem que el goig se’ns ha prohibit, com la recança. Que anem, folls, cercant un lloc on el demà siga futur.
I ens és defesa tota certesa i lluitem sense perquè, com aquell que en el camí ha perdut tota esperança i el retorn ja és tan feixuc.

(del llibre “Per a dansar la llum”, ed. Columna, Barcelona, 1991)