dijous, 8 de gener de 2009

Les oronelles s’han endut, un a un, tots els grans de l’arena en la platja. Els estels de la nit han volgut omplir el buit. Ara la nit ha perdut les parpelles del dia.
Era tan estrany, el vent sense sorra. I la mar? Fins on tindrà els límits?
Són teus o meus aquests passos que no res marquen? Gotes. Plou: sembrem alfals de sorra.
I la lluna queia del temps en la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada